Avui fa un any que es va publicar una carta que vaig enviar a un parell de diaris sobre ironies del passaport espanyol i la immigració. Es va publicar tal dia com avui a la La Vanguardia i el dia 1 d’abril (per cert, és el dia del naixement del Pau, el meu fill) a la web d’El Periodico de Catalunya (no sé si també a la versió impresa).
Aquí teniu la carta:
Ahir vaig obrir el meu passaport buscant el número, el vaig fullejar i em vaig adonar que és ple d’il.lustracions d’animals al costat d’un mapa amb les seves corresponents rutes migratòries. És curiós que el nostre passaport ens recordi que els animals salvatges tenen total llibertat per anar de l’Àfrica a Europa o de Centreamèrica a l’Amèrica del Nord. És curiós que ens sembli la cosa més normal del món. També és curiós que això se’ns recordi a les pàgines reservades per a un segell que ens dóna permís per entrar en un país o en un altre.
Els que tenim passaport espanyol ens podem permetre el luxe de veure aquestes il.lustracions i identificar-nos amb aquests animals salvatges, ja que tenim total llibertat per anar a un país o a un altre. Els que tenen passaport etíop, marroquí o salvadorenc, potser se senten més identificats amb altres animals domèstics que no poden fer res més que somiar amb la llibertat de poder seguir les naturals rutes migratòries buscant unes condicions de vida millors.
RSS 